Una mica d’història

Cardona és un municipi de la comarca del Bages, tocant al Berguedà i al Solsonès, en la conca mitjana del Cardener, on abunden les pinedes i els alzinars. Entre els conreus destaquen els cereals i, sobretot, la gran horta formada entorn del Cardener i de l’Aigua d’Ora. La gran riquesa de Cardona, però, han estat els afloraments de la sal sòdica, coneguts i explotats activament abans que hi arribessin els romans.

Quan l’Ajuntament de Cardona va voler donar resposta a les necessitats benèfiques i docents dels habitants de la vila va sol·licitar aquest servei a Joaquima de Vedruna.

Per a la fundadora, no era un lloc desconegut. De camí entre Solsona i Manresa, havia contemplat més d’una vegada la mola imponent del seu castell comtal i devia conèixer, potser, les penúries dels seus habitants derivades de les diferents guerres que havien sembrat la mort i la pobresa en la vila. Sens dubte, doncs, la sol·licitud de l’Ajuntament devia omplir-la de joia, més encara quan aquesta fundació, la primera mixta, representava l’inici de la realització oficial d’uns dels fins de la naixent congregació: l’educació de la dona.

En la sessió de l’1 de juliol de 1831, l’Ajuntament de Cardona, conscient que a l’antic hospital de la vila li mancaven condicions i servei adequat, acorda l’establiment de les germanes i la reestructuració del mateix.

A mitjans d’octubre de 1831 la mare Vedruna i quatre germanes més arriben a Cardona per tal d’oferir els seus serveis beneficodocents. La comunitat s’instal·la a la casa “Borrellas”, situada al carrer de Sant Miquel, preparada per a convertir-se en el provisional Hospital de sant Jaume.

En l’escriptura de l’1 de novembre de 1831, es va formalitzar el contracte de forma oficial entre els “Administradors Generals del Sant hospital de Cardona” i “Joaquima de Mas i de Vedruna”. En aquest document s’especifica la doble missió Vedruna a la vila. A l’hospital la tasca de les germanes és diversa: han de tenir cura dels malalts de dia i de nit. Quant a l’educació, el conveni especifica que les nenes han de poder accedir a l’ensenyament.

A la façana de la casa hi ha la inscripció: “Casa de Educación 1832”.
L’any 1855 es van traslladar a l’actual residència de Sant Jaume, continuant amb el doble servei sanitari i educatiu fins el 1876, any en què la comunitat i l’escola es traslladen al carrer de Cambras, 15. L’atenció sanitària va passar a ser atesa per un altra entitat.En aquells moments l’escola tenia el nom de “Col·legi Mare de Déu del Carme”, la qual ha anat evolucionant adequant-se a les diferents legislacions docents. Mai ha perdut de vista el primer objectiu: Formació humana i cristiana, harmonitzant cultura, esperit de treball creatiu, d’apropament a les tradicions i fidel al carisma de Joaquima de Vedruna.

El 2017 l’escola entra a formar part de la Nova fundació anomenant-se “Escola Vedruna Cardona” forma part, junt amb trenta-sis escoles més de Catalunya, de la nova Fundació Vedruna Catalunya Educació. És un centre concertat per la Generalitat de Catalunya d’una sola línia i comprèn les diferents etapes: Llar d’infants, Educació Infantil, primària i Secundària. Totes les etapes pel Departament d’ensenyament estan concertades menys la llar d’infants.Disposa d’un Projecte Educatiu propi elaborat a partir de les aportacions de mestres, professors/es, famílies i alumnes. El Projecte orienta el propòsit educador de les escoles Vedruna perquè cada nen/a, noi/a pugui desplegar el bo i millor d’ell/a mateix/a. Està centrat en els sis eixos que impregnen la nostra manera d’educar: La persona, l’entorn, les actitud d’aprenentatge, les maneres d’aprendre, les competències del segle XXI, el moll de l’os del Projecte.
L’estil educatiu es caracteritza per la valoració de la persona i de les relacions interpersonals, en un clima familiar, senzill, proper i alegre que converteix l’alumne en protagonista del seu procés educatiu.